Relats compartits
«Un museu és una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, col·lecciona, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial. Oberts al públic, accessibles i inclusius, els museus fomenten la diversitat i la sostenibilitat. Treballen i es comuniquen de manera ètica, professional i amb la participació de les comunitats, oferint experiències variades per a l'educació, el gaudi, la reflexió i l'intercanvi de coneixements.»
Aquesta és la definició de «museu» que el Consell Internacional de Museus (ICOM) va publicar l'any passat. La càrrega social hi és ben present, reforçant la idea que un museu és una institució al servei de les necessitats de la seva societat. Des del Museu d'Art de Cerdanyola ja fa anys que es treballa en aquesta línia. I és que creiem profundament que l'art, en el fons, parla de les persones, i la peça patrimonial és un element de connexió, que evidencia un llaç, un sentiment de pertinença a una cultura, un entorn, una societat.
El museu, en col·laboració amb la Regidoria de Cooperació de l'Ajuntament, també ha posat en marxa el programa Tots els Mons al MAC, amb tot d'activitats que, des del món de l'art, posen l'accent sobre temes com els drets humans, les desigualtats, el contacte entre cultures, etc.
Arribats a aquest punt, també tocava reflexionar sobre la col·lecció. D'aquesta voluntat neix el projecte Relats Compartits, proposat per Oriol Cendra, que vol donar al museu un paper central com a constructor de diàlegs a partir de la comunicació intercultural, a partir de la participació de veïnes de Cerdanyola amb un origen divers. S'hi troba tothom representat en el relat del museu?
Amb el projecte d'intervenció, el museu esdevé un edifici que acull i ofereix els espais per a compartir experiències amb persones migrades que han seleccionat i dialogat amb les peces de la col·lecció, tot vinculant-les amb la seva història de vida a través de la mediació artística, conduïda per Curro Claret i Palma Morena Greco.
El procés va constar de tres fases marcades de coneixement, reflexió i creació.
- La primera fase va comptar amb les visites de diferents grups del Servei de Primera Acollida, el Servei Local de Català, l'Escola d'Adults i l'IPI Barcelona. L'objectiu d'aquestes era donar a conèixer el museu i el seu contingut a través d'una mirada més universal i decolonial.
- La segona fase la va conduir Palma Morena Greco, que, a través del treball corporal i teatral, va entendre l'espai, sigui l'urbà, el patrimonial o el museístic, com a niu d'acolliment i incubació d'idees. Així, les persones participants van connectar amb les seves vivències i l'espai i les peces que els envoltaven a partir de la pràctica artística corporal.
- La tercera fase va venir de la mà de Curro Claret, que va condensar les reflexions extretes en un element plàstic propi de la cultura popular catalana: el capgròs. Els participants van plasmar les seves reflexions en aquestes figures encara en construcció, unes figures que pretenien evidenciar allò que totes tenim al cap, que ens defineix i que ens uneix. El capgròs, d'aquesta manera, ens oculta, però alhora ens permet parlar amb llibertat, rere la protecció de la màscara.
El que es va presentar era només un pas més del procés, encara un work-in-progress, que anirà prenent noves formes i mutant, com totes, també el museu, s'ha anat transformant.
I ara? El museu té el repte de recontextualitzar i resignificar algunes peces que esdevenen un patrimoni comú.
