La col·lecció
L'Edifici
L'Edifici
La seu del MAC és un dels edificis més emblemàtics del modernisme a Cerdanyola. Situat al nucli antic, reflecteix la història de la vila al llarg del segle XX. Va néixer com a Teatre-Casino dels estiuejants (1894), el primer edifici públic del centre de la població; posteriorment va ser transformat en la torre d’estiueig d’Evarist López (ca. 1905-1910) i finalment es va convertir en els laboratoris farmacèutics Domènech (1961).
Col·lecció permanent
El Museu d’Art de Cerdanyola va obrir les seves portes el 10 de setembre de 2009. L’equipament naixia amb una petita col·lecció representativa de la presència d’artistes a la vila, entre finals del segle XIX i principis del segle XX. La columna vertebral però era l’excepcional col·lecció de vitralls modernistes reintegrats al seu lloc original i considerants “un punt culminant del vitrall modernista català”.
Sala Balcells-Buïgas
La família Balcells-Buïgas va tenir una gran incidència en la configuració de la Cerdanyola moderna. Gaietà Buïgas i Monravà (Barcelona 1851-1919), va ser un dels primers arquitectes modernistes catalans i va intervenir en la primera trama urbana del poble, a més de projectar moltes cases d’estiuejants, el mateix casino i la reforma del Castell de Sant Marçal. El seu nebot, Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona 1877-1965), forma part de la darrera generació modernista i va ser arquitecte municipal de la població de 1905 a 1952.
Sala Smith
Ismael Smith i Marí (Barcelona, 1886-White Plains, Nova York, 1972) és un dels artistes catalans més peculiars de finals del modernisme, l’inici del noucentisme i la consolidació de l’art-déco.
Sala Modernista
El modernisme proposava un art total que englobés totes les disciplines artístiques. Amb una clara vocació internacional, reivindicava la llibertat creativa, la recuperació de l’artesania, el món medieval i oriental i l’exaltació de la natura i la línia corba. A Catalunya coincideix amb la Revolució Industrial, l’auge de la burgesia i l’esclat de la Renaixença. El saló de la Torre López conserva part de la intervenció d’Eduard Maria Balcells, com ara el paviment hidràulic original i els vitralls de les Dames de Cerdanyola, sens dubte una de les estrelles del museu.
Sala Togores
Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès 1893-Barcelona 1970), fill del cineasta i mecenes Josep de Togores i Muntadas, és un dels principals representants del realisme màgic a l’Estat Espanyol. Va evolucionar del modernisme a l’art d’avantguarda per acabar inscrivint-se en la figuració de caràcter tradicional. A tretze anys va quedar sord i la família es va instal·lar de forma permanent a la seva torre de Cerdanyola fins als volts de 1914.
Sala de la colònia noucentista
Entre els anys vint i la Guerra Civil espanyola, Cerdanyola va acollir una destacada colònia d’artistes en l’òrbita del noucentisme, el postnoucentisme i l’artdéco, alguns dels quals van estar vinculats a cercles republicans.
Obres destacades
Des de que va obrir, amb ocasió del Dia Internacional dels Museus, el Museu d’Art de Cerdanyola sel·lecciona, com molts altres museus, una peça destacada del fons amb l’objectiu de reivindicar-la i donar a conèixer el seu estudi. Aixa participa en el viquiprojecte "Una Joia del Museu", impulsat per Patrimoni-Gencat en col·laboració de tots els museos de Catalunya. Així, l’any 2011 es va escollir Femme avec raisin, de Josep de Togores, el 2012 la Virtut de Josep Llimona i el 2013 el Nu del blau de Josep Viladomat. Tot i això, caldria destacar igualment el tríptic en vitrall de les Dames de Cerdanyola.
