Les titànides d'Ismael Smith
Les deesses noucentistes
El 1915, Smith va modelar els relleus al·legòrics en ciment que decoraven la façana de la via del tren del monumental edifici de la fàbrica Uralita a Cerdanyola, una de les obres més rellevants del patrimoni industrial català. Tots dos relleus, de 100 per 100 cm, estan emmarcats per una complexa orla de 25 cm que combina dentells, òvuls i rosaris, i presenten restes d'haver estat policromats en verd, ocre i blanc, probablement imitant l'efecte d'una pàtina de bronze. El material triat, el ciment, és del tot intencionat, ja que la fàbrica es dedicava a la producció de peces de construcció de formigó i fibrociment, i en destacaven les plaques Granonda per a teulades, un material que en aquell moment era modern i innovador; però, a més a més, altament contaminant. També la seva ubicació va ser molt estudiada, a la via del tren, sota les lletres gegantines d'URALITA i els pals de les banderes, flanquejades per uns porxos dòrics culminats amb cistelles de fruites. Clarament, la mateixa façana tenia una funció propagandística i, probablement, de gran decorat que s'emmirallava amb l'elegant vila d'estiueig.
Les obres apareixen destacades dins de la producció de Smith al llibre de Feliu Elias L'Escultura catalana moderna de 1928, com "Al·legories, b. relleus de ciment en la façana de la fàbrica Roviralta, a Sardanyola". Les peces representen dues al·legories femenines del mar i de la terra. Són de ciment i estan realitzades en diferents fondàries de relleu, baix i alt relleu. Es poden identificar com les representacions de les deesses primigènies de la terra i del mar, Gea i Talassa. Dues deesses preolímpiques que atorguen legitimitat clàssica a una de les indústries més modernes i potents de la Catalunya noucentista.
Gea era la mare dels titans i la deessa de la terra. Està representada en forma de figura femenina agenollada que porta a la mà dreta un grapat de fruites (raïm). Amb la mà esquerra subjecta una cornucòpia o corn de l'abundància d'on emergeixen tot de fruites que s'escampen per terra. Al cabell també hi ha diversos fruits.
Talassa és la deessa del mar, dona del deu Pontos i mare de tots els peixos i criatures marines. També està representada com una figura nua de genolls. Té el cabell decorat amb algues marines i flors de posidònia. Amb la mà dreta agafa la cua a un dofí a la manera clàssica. Amb la mà esquerra subjecta un cargol marí del qual vessa un líquid sobre un cap barbut que es troba als peus de la deessa i que podria ser Urà decapitat.
Els relleus al·ludirien a l'abundància i al comerç, com a emblemes de la indústria, i podrien tenir també alguna connotació simbòlica més complexa vinculada als cercles intel·lectuals en els quals es movien Roviralta i Smith. D'aquesta manera Gea representaria la terra, dona del Déu del cel Urà, a qui el seu fill Saturn va destronar i castrar. Segons el mite clàssic, l'esperma d'Urà, en caure a la mar, va fecundar l'escuma de la qual va néixer la deessa Venus. En aquesta versió de Smith és la mar, Talassa, la que fecunda, amb l'essència que vessa del cargol, el cap d'Urà. Probablement és una al·lusió al nom de la fàbrica. Les divinitats elementals de la terra, el cel i la mar es conjuren en una iconografia complexa, ambigua i transgressora amb els gèneres, i que inverteix la visió tradicional del mite clàssic. Al mateix temps, les divinitats representades podrien invocar la fórmula del nou material: Urà com a referència a la serralada dels Urals, d'on s'extreia l'amiant; la deessa de la terra, Gea, representaria el ciment, i Talassa, l'aigua imprescindible i en grans quantitats per realitzar la pasta de fibrociment.
Les obres van ser modelades el 1915, un any després de l'inici de la Primera Guerra Mundial, fet que va obligar Smith a deixar París i abandonar el seu taller. Tota la producció escultòrica parisenca es va perdre, per la qual cosa aquestes peces, al marge de ser un dels conjunts d'estatuària pública més grans que va arribar a crear i que s'ha conservat, són el testimoni escultòric més destacat d'aquella etapa. De fet, els relleus representen el millor de la producció de Smith, andrògina i ambigua, refinada i expressionista. Gea més plana i en baix relleu recorda el seu vessant de gravador i il·lustrador, en una figura que ens remet a Salomé i que recorda l'etapa passada del Modernisme d'influència anglesa i centreeuropea. Talassa és més voluminosa i potent, clarament escultòrica, i avança ja cap al Noucentisme, en un llenguatge que mira els referents clàssics i renaixentistes, però des de la modernitat, des del llenguatge ambigu, dens, culte, refinat i personal del petit i estimat escultor noucentista que va glossar Eugeni d'Ors.
Smith i Roviralta
El 8 de setembre de 1910 el cineasta Josep de Togores i Muntadas i els germans Roviralta enviaven una postal a Ismael Smith convidant-lo a Cerdanyola: “T'esperem diumenge sens falta car fem una festa molt bonica”. Smith faria aquest viatge en nombroses ocasions convidat pels amics de la colònia. La seva presència seria constant pels volts de la primera dècada del segle XX i, fins i tot, quan va retornar a Catalunya coincidint amb l’Exposició Internacional de 1929.
Entre la dècada de 1880 i la de 1930, Cerdanyola va ser un dels llocs d’estiueig escollits per la burgesia de Barcelona. Els estiuejants van crear un ambient sofisticat que es va materialitzar amb les activitats del Sardanyola Gran Casino, així com amb les nombroses festes i tertúlies que s'organitzaren a les torres. Als polítics, banquers i comerciants s'afegiren aviat arquitectes, escriptors, músics, escultors, pintors i models que venien puntualment a gaudir de l’oci de la colònia, però també a treballar, a pintar els seus paisatges i, fins i tot, a establir el seu habitatge o taller. Tot plegat va anar configurant una Cerdanyola que esdevindria un veritable bressol cultural.
Emmarcat dins aquest ambient artístic i cultural, la figura d’Ismael Smith esdevindria un dels personatges amb més rellevància de la colònia. L’artista va compartir estius a Cerdanyola amb el músic Enric Granados, el cineasta Josep de Togores i Muntades, els germans Roviralta i l’ermità de Samalús, mossèn Ramon Garriga. Smith s’integraria dins la colònia d’estiuejants, aprofitant la variada oferta d’activitats de lleure i entreteniment que la petita vila oferia, però també gaudint d’un cert ambient desinhibit i de llibertat que els aires estivals i la concentració d’artistes propiciava. Les seves amistats teixeixen una xarxa de relacions personals i professionals, a la qual podem vincular alguns dels encàrrecs o esdeveniments més interessants en què participa Smith en aquella època.
Uns dels membres de la colònia de Cerdanyola amb qui Smith va establir més relacions personals i va realitzar també encàrrecs professionals va ser Josep Maria Roviralta, propietari de la fàbrica Uralita, que estenia el seu immens complex industrial a la mateixa localitat. Josep M. Roviralta (Barcelona 1880-1960) va ser també promotor de la revista modernista Luz, mecenes artístic, col·leccionista, escriptor, dibuixant afeccionat i, com Smith, alumne d'Alexandre de Riquer, que també havia estiuejat a Cerdanyola. Va fundar la fàbrica Uralita a partir de la patent de fibrociment, coneguda a centre Europa com Eternit. Roviralta va escriure l'obra Boires baixes, il·lustrada per Luís Bonnín, i musicada per Granados. Anys més tard, durant la República, Roviralta va cedir una de les naus de la Uralita perquè Viladomat passés a la mida definitiva l'escultura de la República.
Del 17 gener al 7 de febrer de 1911, Smith va participar en l'exposició celebrada al Fayans Català amb Néstor, Laura Albéniz i Marià Andreu, un dels grups més singulars de finals del modernisme i l'inici del noucentisme. El catàleg d'aquesta exposició ens mostra com confluïren en aquesta mostra alguns dels artistes i intel·lectuals que estiuejaren a Cerdanyola, on es podia haver gestat part del projecte. Els diversos textos que acompanyen les il·lustracions de les obres dels artistes estan signats per Pere Coromines (la introducció), Alexandre de Riquer (Laura Albèniz), Utrillo (Néstor), Xènius / Eugeni d'Ors (Smith) i Josep Maria Roviralta (Marià Andreu), precisament aquest darrer escriptor data la seva glosa a "Cerdanyola 4 de Janer de 1911". De fet, Néstor Martín-Fernández de la Torre (Las Palmas de Gran Canaria, Illes Canàries; 1887-1938) havia fet estada també a Cerdanyola, a la casa dels Togores, on va pintar els grans plafons que decoraven el Gran Salón de Fiestas del Casino Internacional de Barcelona, construït a instàncies de la Sociedad el Tibidabo i inspirats en els poemes de mossèn Cinto Verdaguer L'Atlàntida i Canigó. El 1914 Smith dedicava a "l'amic Josep Maria Roviralta" dos gravats amb figurins creats a París el 1913, i el 1915 realitzaria dos encàrrecs per a la fàbrica de Cerdanyola. Per una banda, va modelar els dos grans relleus en ciment que decoraven la façana principal de l'edifici, i també dissenyaria la portada d'un dels catàlegs d'Uralita, amb la il·lustració d'un amoret que sosté dos corns de l'abundància.
El rescat de les Titànides
Les peces van estar a la façana de la Uralita durant més de 100 anys amagades darrere la vegetació de la via del tren. El seu estat de conservació havia empitjorat molt, ja que la brutícia acumulada durant anys havia provocat filtracions d'humitat que estava produint esquerdes i pèrdues en superfície.
El mes de juliol de 2019 es va iniciar l'operació d'extracció dirigida pel restaurador Jèrôme Rouch, amb l'assessorament del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i que va comptar amb tot el suport de l'equip de la Brigada d'Obres de l'Ajuntament, del personal del museu i de l'empresa especialitzada en conservació patrimonial ARTCARE. Durant els mesos de juliol i agost, les peces van ser netejades en superfície i protegides mitjançant un empaperament, gases de cotó i un encofrat de tancament. Al setembre, coincidint amb el desè aniversari del museu, es va procedir a l'extracció, peça per peça, d’un total de 10 blocs de formigó amb més de 1.200 kg de pes total. Un cop traslladades al museu es va iniciar el procés de restauració dels relleus, primerament amb l'extracció de la protecció que s’hi va posar per evitar qualsevol pèrdua en la policromia o les parts més malmeses. Després de la seva consolidació, neteja i restauració, les peces van ser instal·lades en uns suports específics amb la col·laboració del Servei de Museu de la Generalitat de Catalunya i presentades al públic el 18 de maig de 2024, Dia Internacional dels Museus.
RECURSOS:
Accés a l'audioguia del Visitmuseum
Paissatge sonor de les Titànides d'Ismael Smith
Model 3D Al·legoria de la Terra
Models 3D de les titànides:
Al·legoria del Mar, Museu Art Cerdanyola by Giravolt on Sketchfab
