Cossos que parlen. Les representacions del cos en les autores de còmic 1910 - 2022

Del 22 de març al 23 de juny

La mostra explora com ha estat representat el cos de la dona en el còmic a través de les autores, des d’inicis del segle XX fins a l’actualitat. Un recorregut que posa en evidència com l’estereotip patriarcal ha sotmès les dones a rols de gènere com a reclam comercial, per mostrar com es produeixen l’alliberament i l’empoderament quan les autores poden expressar-se lliurement.

A partir d’una quarantena d’autores, l’exposició  Cossos que parlen. Les representacions del cos en les autores de còmic. 1910-2022 explora la representació del cos femení des de principis del segle XX fins l’actualitat. El contingut de l’exposició és fruit de l’expertesa de la seva comissària, Marika Vila, en l’estudi de la dona com a objecte i subjecte del còmic aplicant la perspectiva de gènere. 

La mostra, que està organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i el Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat, es podrà veure del 5 d’abril al 23 de juny al Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès, per seguir posteriorment la itinerància per diversos museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Més de cent anys d’il·lustració i còmic d’autoria femenina

La selecció d’obres planteja un recorregut que demostra com l'estereotip patriarcal ha sotmès les dones a rols de gènere i ha abusat del seu cos com a reclam comercial. L’exposició posa de relleu com al llarg d’aquest viatge la representació femenina ha carregat amb aquest llast fins que les autores han pogut expressar-se lliurement en favor de l'alliberament i l'apoderament de la dona.

El trajecte, de més de cent anys d’il·lustració i còmic a Catalunya, ressegueix el discurs de les dones en cada època, dins dels espais que els han estat permesos. Des de la tímida presència republicana fins al silenci que imposa la Dictadura, passant per les transgressions de les avantguardes de finals del segle XX fins arribar a la implantació dels models del nou mil·lenni i les noves subjectivitats: fluides, múltiples i diverses. 

La curadora de la mostra, Marika Vila, és llicenciada en Humanitats, Màster en Estudis de Dona i Doctora en Construcció i Representació de les Identitats Culturals de Gènere per la Universitat de Barcelona. Vila, que va iniciar-se en la professió d’historietista i il·lustradora als anys 70, és coneguda per les seves historietes per a públic adult amb un alt grau de compromís social. De fet, Marika Vila forma part de la generació d’autores compromeses amb la conquesta de la democràcia i el moviment feminista i que van aportar una mirada avantguardista i feminista al còmic.

Cinc àmbits, cinc contextos

L’exposició s’estructura en cinc àmbits lligats al context i els canvis socials, i un sisè espai dedicat a les artistes digitals amb autores emergents, que encaren la diversitat des de les noves tecnologies, les xarxes socials, l’autoedició o l’autopublicació en línia.

El primer àmbit, anomenat “De les dones del grup del Cu-Cut! a les ninotaires del Noucentisme”, mostra el creixement del còmic dins la premsa periòdica, dirigit a un públic masculí que ignora els drets de les dones. D’aquest període són les autores Lola Anglada, Laura Albéniz i Ana Maria Smith.

El segon àmbit, ”La dictadura: de la submissió a una falsa llibertat tutelada”, està dedicat a la representació d’un cos femení domesticat dins l’ordre i el control imposats pel nou règim. Durant la Dictadura, es passa de la submissió a una falsa llibertat tutelada i la moda esdevé la tímida eina de canvi per a autores com Maria Pascual, Pili Blasco, Rosa Galceran, Carme Barberà, Purita Campos i Pepita Pardell.

A “El cos en conflicte: la transgressió feminista” es tracta com s’utilitza l’humor per fer  pedagogia en l’anomenat boom del còmic de finals del segle XX. Algunes autores d’aquesta època són Núria Pompeia, Montse Clavé, EIsa Plaza, Isa Feu i la curadora de la mostra, Marika Vila.

El quart àmbit, “O el gir de la mirada eròtica”, està dedicat al pluralisme que dona veu als cossos femenins amb una visió de la representació que capgira el discurs normatiu i tendeix  cap a la mirada eròtica. D’aquest període s’exposen obres d’autores com Mariel Soria, Laura Pérez Vernetti, Marta Guerrero, Ana Miralles i Marika Vila.

Situat en el canvi de segle, en el cinquè àmbit, “El nou mil·lenni: l’empoderament dels cossos plurals”, es mostren els nous models influenciats per superdones de la novel·la gràfica i heroïnes del manga i la seva massificació a través del cinema i la televisió, així com la irrupció de l’expressió femenina que utilitza les noves tecnologies i les xarxes socials. Formen part d’aquesta generació d’autores Raquel Gu, Antonia Santolaya, Luci Gutiérrez, Olga Carmona, Lola Lorente i Ana Penyas. 

Finalment, un darrer espai, “Les veus del cos a la cultura digital”, està protagonitzat per autores emergents que encaren la diversitat i la pluralitat fent ús de la tecnologia. En aquest darrer àmbit, es projecten en format videogràfic obres de les autores Bárbara Alca, Clara Tanit, Flavita Banana, Carla Berrocal, Marta Cartu, Rosa Codina, Cristina Durán, Genie Espinosa, Ana Galvañ, Luci Gutiérrez, Nadia Hafid, Maria Llovet, Andrea Lucio, Susanna Martin Segarra, Laura Pérez Granel, Miriampersand, Sonia Pulido, Raquel Riba Rossy, Ana Belén Rivero, Sara Soler i Sandra Uve. Autores que, en un discurs creat per dones que es construeixen com a subjectes en llibertat, posen la mirada en la pluralitat i com apunta Marika Vila “tanquen el discurs en forma de Continuarà”.

Activitats complementàries

Durant la seva estada al Museu d'Art de Cerdanyola, l’exposició organitza tres activitats vinculades: el taller d’introducció al còmic “Dibuixades i diverses”, a càrrec de la il·lustradora i autora de còmic, Raquel Gu, amb la creació de personatges femenins des d’un prisma no normatiu i introducció a la narrativa gràfica mitjançant les tires d’humor gràfic (diumenge 14 d’abril, a les 11.30 h); la visita guiada a càrrec de Marika Vila, comissària de l’exposició i il·lustradora i autora de còmic (diumenge 12 de maig, a les 12h) i la visita dinamitzada per a tots els públics, a càrrec de Fragment, serveis culturals (diumenge 26 de maig, a les 12h).

A més, també s’organitza l’activitat escolar “Còmic i feminisme. Desdibuixem els estereotips” adreçada a públic escolar de cicle superior de primària i grups d’ESO (interessats contactar amb el museu al telèfon 935 914 130).

Itinerància per la Xarxa de Museus Locals

«Cossos que parlen. Les representacions del cos en les autores de còmic. 1910-2022» es va estrenar al Museu Palau Mercader de Cornellà del 17 de setembre de 2023 al 21 de gener de 2024 i després s’ha pogut veure a Ca l’Arenas del Museu de Mataró del 26 de gener al 31 de març de 2024.

Després de l’estada a Cerdanyola del Vallès, la mostra visitarà el Museu Abelló de Mollet del Vallès (del 4 de juliol al 29 de setembre de 2024) i l’Espai Muxart de Martorell (del 4 d'octubre de 2024 al 12 de gener de 2025). Posteriorment, «Cossos que parlen» seguirà la itinerància per diversos museus de la Xarxa de Museus Locals, com el Museu de Sant Boi de Llobregat i el Museu Tèxtil de Terrassa.

Web de l’exposició

https://www.diba.cat/web/opc/-/cossos-que-parlen

Per a més informació i/o entrevistes:

Contacteu amb Beatriu Sanchís

Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona

Tf. 93 402 20 94. Ext. 33704 - 696 95 92 50

sanchismm@diba.cat

Descarrega el fulletó de l'exposició