Anells d'Ismael Smith
Ismael Smith
Barcelona, 1886-White Plains, Nova York, 1972
Els dos anells estan realitzats en plata i són dues peces úniques modelades per Ismael Smith cap al 1906. Donació de Enrique García-Herráiz, van formar part de l’exposició Joies d’artista al Museu Nacional el 2010, moment en què també va donar un anell al MNAC, força similar a un dels del MAC.
Els anells de Cerdanyola representen, per una banda, unes roses, un dels motius decoratius i simbòlics més habituals del modernisme, i per l’altra, una parella besant-se mentre que una mà gegant agafa el cos de la dona. Aquesta darrera peça enllaça amb l’obra escultòrica de Smith, expressionista i decadent, i sovint, amb la presència amenaçant de la luxúria i la monstruositat o la metamorfosi. De fet, aquest anell, en si una petita escultura, està realitzat a partir d’una forma totalment orgànica que s’adapta perfectament al dit polze, i per això es dedueix que seria realitzat per a l’ús personal del polifacètic artista.
El MAC conserva altres dissenys de joies de l’artista que manifesten certs paral·lelismes amb l’obra de Manolo Hugué o Durrio, sempre amb l’empremta de Rodin.
La segona peça és en realitat un anell per a mocador, objecte que representa el dandisme propi de l’artista, i amb el fris de roses es presenta encara en la tradició modernista, ja que la flor és símbol per excel·lència de la passió amorosa alhora que un símbol de Catalunya i, en definitiva, marca de tot el modernisme en l'àmbit europeu, des del moviment Arts&Crafts de William Morris fins al Jugendstil, passant per l’Art Nouveau francès o el Liberty italià, entre d’altres.
El museu té una sala dedicada a Smith i el 2007 ja va rebre una excepcional donació de més de 200 peces del mateix Herráiz.