Circo Internacional d'Elsa Plaza

Del 22 de març al 23 de juny

Elsa Plaza tria la iconografia del circ per tractar una qüestió que, en el feminisme de la dècada dels anys 70 del segle XX, va ser motiu d'acalorats debats: “Existeix la possibilitat d'estar en una relació amorosa plena amb dues persones alhora?” A aquest tipus de relacions, en l'onada feminista anterior, se’ls havia anomenat «d’amor lliure» i, en l'actualitat, se’n diuen «de poliamor».

Diversos artistes de finals del segle XIX i de les primeres avantguardes (Seurat, Toulouse-Lautrec, Picasso, Olga Sacharoff, etc.), van triar l'espectacle circense com un tema que, malgrat que en aparença resulta alegre i divertit, pot amagar un rerefons maligne i amenaçador; així aquí l'artista l'utilitza per reflexionar sobre les contradiccions que impliquen portar a la pràctica les relacions poligàmiques. I ho fa, segurament, partint de la seva pròpia experiència com a dona feminista.

En els anys de producció d'aquesta obra encara impregnaven l’atmosfera les idees d'una de les pensadores que més va influir en el feminisme de mitjan segle passat: Simone de Beauvoir que, al costat de Jean Paul Sartre, havia desenvolupat la seva famosa teoria dels amors necessaris i els amors contingents, que aportava suport ideològic a les relacions sexuals i afectives de la progressia heterosexual de l'època. Per a la parella de filòsofs, totes dues classes d'amor eren compatibles i podien viure's sense ambivalències ni sofriments innecessaris.

Doody, que és la dona forta del circ i té un aspecte punk, apareix en la vida sentimental de Samuel i Aslael ̶el fort vincle existent entre els dos queda reflectit en la semblança dels seus noms. Doody ofereix a Samuel el que amb la seva parella ja no té: sorpreses, aventures, atracció sexual irrefrenable, passió... és a dir tot el que significa l'amor contingent. Aslael, alada i d'aspecte eteri, representa l'amor necessari: la parella que ens complementa, proporciona estabilitat i un amor càlid i serè. Samuel, per part seva, desitja comptar amb les dues dones; la seva personalitat dual s'encarna en un personatge siamès amb dos caps que opinen diferent: un prefereix Doddy, i l'altre, Aslael. D'aquesta manera, Samuel es perd en els avantatges i desavantatges d'una relació i una altra, sense acabar de decidir-se, i provoca dolor en la fràgil Aslael, que es desespera veient que estimar en profunditat no és suficient. Finalment, tots dos, acaben ofegats en una mar multicolor de pilotes de goma, sense haver resolt la situació.

En la història hi ha una crítica mordaç subjacent de l'ús que molts homes del moment feien dels assoliments del pensament feminista per, en un salt mortal pervers i manipulador, continuar comportant-se de manera violenta i patriarcal.

En elaborar un còmic, Elsa Plaza conjumina els seus dos grans interessos com a creadora: la il·lustració i l'escriptura, perquè a més d'haver exercit una carrera professional com a il·lustradora en conegudes publicacions  (Dunia, Hogar y Moda, Agenda de les Dones, Diario de Barcelona, Ama, etc.), és una destacada autora de novel·les i assajos.

 

Elina Norandi